En contra la tolerància

Aquestes dues imatges ens demostren que no han passat tants anys. Que les pasteres no són un invent d'ara i que de migracions, per sort o per desgràcia, n'hi ha hagut sempre.

Emigrants espanyols a Veneçuela, 1949

Immigrants a Canàries, 2007

Fins i tot en Shakespeare ja tenia la resposta, la clau de volta per superar les relacions interculturals. Shylock diu, a El Mercader de Venècia:

I tot, ¿per quina raó? Per què jo sóc jueu? ¿I que no té ulls un jueu? ¿Que no té mans, ni membres, ni proporcions, ni sentits, ni afectes, ni passions? ¿No menja la mateixa teca? ¿No és ferit amb les mateixes armes? ¿No està subjecte a les mateixes malalties, curat pels mateixos mitjans i escalfat i refredat pels mateixos estiu i hivern que qualsevol cristià? Si ens punxeu, ¿no sagnem? Si ens feu pessigolles, ¿no ens posem a riure? Si ens emmetzineu, ¿no ens morim?

Quan alguns apel·len a raons humanitzadores per defensar els drets de les persones immigrants, sempre m'acaba fent la sensació que més que a la humanitat a pel·len a la llàstima. Fins i tot el discurs igualitari acaba encarnant de vegades el més cru etnocentrisme: el "jo reconec la teva cultura com aliena, existeixes en tant que et reconec, i decideixo reconeixe't com a igual".

Estic cansada de sentir el discurs dominant que demana tolerància, això suposa que les persones autòctones parteixen d'una situació de poder des de la qual poden acceptar o no les diferències dels foranis. N'estic farta de sentir a parlar de tolerància. Jo aspiro al respecte.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: En contra la tolerància

  1. Excel·lent article! Per cert, tu estàs a la Pompeu Fabra oi? Jo estic cursant 2n de Dret, tu? Havera si coïncidim (envia’m un e-mail!).

    Una abraçada

Els comentaris estan tancats.