Les dones i l’e-Democràcia

La participació social i política de les dones ha estat en la nostra societat inexistent fins fa uns anys i podríem dir que es troba en vies de creixement en l’actualitat. Són molts els factors que fan que ara per ara les dones no participin en el camp polític i entre ells destaquen l’atribució de rols que fan que les dones continuïn majoritàriament dedicant-se a les tasques de cura. Moltes vegades, la feina de casa els suposa una segona jornada laboral i el fet de participar activament en la política els suposaria una triple jornada laboral.  

Al contrari d'algunes opinions que he llegit a la premsa, considero que si s’ofereixen instruments de participació que impliquen poc cost (xatejar amb els membres de l’Ajuntament, enviar mails als càrrecs polítics, votar des de casa…) la ciutadania els aprofitarà. Alhora, l’augment d’informació i les facilitats per accedir-hi a través de les TIC, faran la ciutadania més conscient dels problemes socials i més crítica respecte la gestió pública. 

És innegable el potencial que tenen les noves tecnologies com a mecanisme de relació directa entre la ciutadania i les institucions. La possibilitat de participar en els afers públics des de casa obre tot un nou camp de possibilitats que no s’han considerat fins ara; com ara enriquir el debat polític amb les opinions dels principals usuaris dels serveis públics: les dones, les persones amb discapacitats… Un cop superat el temor a la fractura digital, quan l’accés a les noves tecnologies no estigui vedat a ningú podrem parlar realment de democràcia participativa.  

D’aquesta manera, l’e-govern suposaria una eina molt útil per aquestes dones preocupades pel seu entorn social en tant que ciutadanes. A través d’aquests mecanismes que impliquen un menor cost de participació, la veu de les dones arribaria en major mesura a les institucions. Moltes no poden plantejar-se d’acudir als plens de l’ajuntament,  als debats sobre temes municipals de gran importància per l’hora en què es fan o d’altres perquè no poden deixar les persones dependents o els fills i filles a càrrec de ningú més. Així, la pràctica democràtica podria enriquir els seus valors a través de les aportacions directes de les principals usuàries de la sanitat pública (per elles mateixes o la seva família), dels carrers i la resta d’espais públics (utilització dels parcs i jardins per part dels fills i filles, desplaçaments diaris per anar a comprar…), dels transports públics…

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Les dones i l’e-Democràcia

  1. brillant reflexió, però sempre us queixeu, sembleu Catalunya, poseu-hi un parell d’ovaris i endevant, que som pocs i cobards

    salutacions des de Reus

Els comentaris estan tancats.